ai lluna lluna

Només un suspir
només un respir
per saber que hi ets
per tenir-te present.

Sóc titella de la nit
i tu un somni prohibit
el més fals desitg
un engany sense fi.

Còmplice de la lluna
i amant de la pluja
la pluja d'estels
reflexada a la pell.


Bé, això és l'inici d'"algo" que no sé ben bé com acabar. Quan les paraules no venen quan les necessites, llapis i paper i escriu el que sents. Amb això no canviaràs res, però la por no t'haurà ofegat, no li hauràs deixat temps, perquè tu... ja ho hauràs deixat anar. Tot i que potser no de la millor manera o de la que voldries.

En fi... més val això que res.