de vegades hi ha coses que per més que vulguis evitar-ho, fan mal i continuen fent mal a mida que passa el temps. Penses que ho superes i proves de triar altres camins per tirar endavant amb un somriure a la cara... però no pots. Ho intentes infinites vegades i res, sempre alguna cosa sembla que ho tira tot avall.
avui me'n recordava de moltes coses que vam viure plegats, avui he tornat a veure a molta gent comuna als dos... però no és per tu que estic així, doncs ja fa temps que això ho tinc a l'oblit del records, per paranoic que sembli. Tampoc és per ell que estic així. Doncs que sigui feliç és el que més m'importa...sigui amb qui sigui... però les ganes de ser feliç amb la seva felicitat no és suficient. Ni amb la seva, ni amb la de la resta de gent que m'estimo. I és que al meu voltant, tots han trobat allò que jo desitjo trobar i que tantes i tantes vegades dic que no fa per mi... ai! si sabessiu que reconèixer aquestes veritats és tan difícil per mi. Sóc egoísta, potser sí.
i... tot això ho escric perquè mai ho llegireu, perquè això no ho sap ningú, i perquè és segur deixar això escrit aquí...
i ja per acabar, provant de fer nous camins, foto de la Caminada Popular de Vallirana
+-+022.jpg)
