Siguiendo la tradición... subiré fotitos, textos, vídeos o lo que en ese momento tenga ganas de subir... así que retomamos esto después de un largo tiempo y hoy le toca a mis chicas y chicos de IKEA

camins

de vegades hi ha coses que per més que vulguis evitar-ho, fan mal i continuen fent mal a mida que passa el temps. Penses que ho superes i proves de triar altres camins per tirar endavant amb un somriure a la cara... però no pots. Ho intentes infinites vegades i res, sempre alguna cosa sembla que ho tira tot avall.

avui me'n recordava de moltes coses que vam viure plegats, avui he tornat a veure a molta gent comuna als dos... però no és per tu que estic així, doncs ja fa temps que això ho tinc a l'oblit del records, per paranoic que sembli. Tampoc és per ell que estic així. Doncs que sigui feliç és el que més m'importa...sigui amb qui sigui... però les ganes de ser feliç amb la seva felicitat no és suficient. Ni amb la seva, ni amb la de la resta de gent que m'estimo. I és que al meu voltant, tots han trobat allò que jo desitjo trobar i que tantes i tantes vegades dic que no fa per mi... ai! si sabessiu que reconèixer aquestes veritats és tan difícil per mi. Sóc egoísta, potser sí.

i... tot això ho escric perquè mai ho llegireu, perquè això no ho sap ningú, i perquè és segur deixar això escrit aquí...

i ja per acabar, provant de fer nous camins, foto de la Caminada Popular de Vallirana

paseando por Madrid

porque puedes estar caminando tranquilamente por Madrid en busca de la Sala Galileo Galilei... y encontrarte con Lucas Masciano, David Otero y la banda

LUCAS MASCIANO

LUCAS MASCIANO + ARIEL ROT (9NOV, SALA BIKINI)

Y yo me lo pierdo, esto está fatal!!

esperemos que haya concierto en Mataró en brevísimos porque hasta el nuevo disco aún faltan unos meses!

nova publicació!!

M'han publicat un altre escrit!!!
feia temps que no em sentia tan bé, sabia que això d'escriure va amb mi. M'és igual si ho faig bé o malament, si agrada o no agrada, però el cas és que hi ha algú a qui li interessa allò que passa pel meu capet...

gràcies a relats en català!!
www.relatsencatala.com
el relat es diu: inici i final
l'he ficat dins de l'apartat de poesia i la data de publicació, 27-08-2007!!
nom d'autora... Ester

res més, que avui estic infinitament contenta!! :)

ai lluna lluna

Només un suspir
només un respir
per saber que hi ets
per tenir-te present.

Sóc titella de la nit
i tu un somni prohibit
el més fals desitg
un engany sense fi.

Còmplice de la lluna
i amant de la pluja
la pluja d'estels
reflexada a la pell.


Bé, això és l'inici d'"algo" que no sé ben bé com acabar. Quan les paraules no venen quan les necessites, llapis i paper i escriu el que sents. Amb això no canviaràs res, però la por no t'haurà ofegat, no li hauràs deixat temps, perquè tu... ja ho hauràs deixat anar. Tot i que potser no de la millor manera o de la que voldries.

En fi... més val això que res.

Podré tornar enrere

No entenc ben bé perquè, però després de tancar el blog que em vaig crear ara farà uns 5anyets... avui he tingut la sensació que havia de tornar a reprendre'l.
Potser és nostàlgia, potser són ganes de pensar, potser són ganes d'escriure coses meves o simplemente de dir el que penso i quedar-me tan ample.

És curiós i molt extrany. La necessitat d'escriure ha reaparegut en mi... i no m'hi sento segura fent-ho al fotolog... potser, potser... no ho sé. Massa records em porta aquest blog, alguns han deixat de fer mal... d'altres em són indiferents, són un cúmul de sentiments que mica en mica aniré explicant

Això ara ho començo i no sé quan acabarà. Potser aquesta és la primera i la última entrada que escric. Potser la primera d'una llarga llista...
Ves a saber!

Avui... "podré tornar enrere", Sopa de Cabra